Com expressem les nostres emocions? A vegades, la nostra expressió i el gent coprporal parla per nosaltres.Hem fet exercicis per representar emocions i sentiments sense utilitzar la paraula.
Read more...
dissabte, 12 de març del 2016
Activitats de 4t
| |Des de fa uns dies, els nens i nenes de 4t hem estat treballant les emocions: la por, l'alegria, la tristesa, la ira, la vergonya i la sorpresa.
Hem fet moltes activitats que ens han ajudat a identificar-les, expressar-les i comunicar-les.
Hem reflexionat i identificat diàriament com ens sentim amb l'ajuda de l'emociòmetre, que tenim penjat a l'aula.
Hem llençat el cub de les emocions a l'aire per compartir experiències i ajudar-nos a obtenir recursos per afrontar determinades emocions.
En grup, hem expressat amb un color i amb una expressió gestual la tristesa, la por, la ira, l'alegria, la vergonya i la sorpresa. Mireu-ne el resultat!
On sentim físicament la por? Després d'un moment de sobresalt, hem comprovat que els batecs del cor s'acceleren. Hem reflexionat quines reaccions té el nostre cos davant la por i les hem posat en comú.
Ens hem divertit expressant de forma visual les emocions canviant només els ulls, la boca i/o les celles.
Read more...
Hem fet moltes activitats que ens han ajudat a identificar-les, expressar-les i comunicar-les.
Hem reflexionat i identificat diàriament com ens sentim amb l'ajuda de l'emociòmetre, que tenim penjat a l'aula.
Hem llençat el cub de les emocions a l'aire per compartir experiències i ajudar-nos a obtenir recursos per afrontar determinades emocions.
En grup, hem expressat amb un color i amb una expressió gestual la tristesa, la por, la ira, l'alegria, la vergonya i la sorpresa. Mireu-ne el resultat!
On sentim físicament la por? Després d'un moment de sobresalt, hem comprovat que els batecs del cor s'acceleren. Hem reflexionat quines reaccions té el nostre cos davant la por i les hem posat en comú.
Ens hem divertit expressant de forma visual les emocions canviant només els ulls, la boca i/o les celles.
Contes per superar la por - 5è
| |Els alumnes de cicle superior hem redactat aquests contes que parlen de personatges que tenen por d'alguna cosa i la poden superar. En aquesta entrada teniu els de 5è. Esperem que us agradin!
Pau Arteman, Pablo Quiroga, Clàudia Viñolas, Andreu
Alsius i Berta Duch
ELS MONSTRES
L´Ot era un
nen molt simpàtic però tenia por dels monstres. Vivia a Barcelona en un pis
amb
els seus pares. Ell a més tenia por de la foscor i per això dormia amb una
làmpada petita. Va solucionar la por a la foscor, però la dels monstres no. A
la nit l´Ot va anar a dormir. El seu pare i la seva mare li van anar a dir bona
nit. Quan es va adormir va tenir el seu pitjor somni: Va somiar, que estava en
el bosc anava a buscar bolets ell sol. Va començar a veure ombres pel seu
voltant. Se lo va apropar una senyora vella que feia una mica de por. Van
començar a aparèixer monstres i una patata molt gran que tenia ulls gegants.
Tenia molta por, estava super espantat i no s´havia què fer. Va veure un
pallasso gegant.
-
Aaaaaaaaah!!!! - va xisclar l´Ot.
- Què passa?!!! - va dir la mare.
- Eee he he
he somiat amb monstres un altre cop!!!!! - va dir L'Ot.
La seva mare li va dir un consell per superar la seva por, només havia de
pensar amb coses bones i dormiria sense cap por. A mida que l´Ot es va anar
fent gran va superar la seva por als monstres gràcies a la seva mare.
Emma Compta, Adrià Jordà, Raül Simôes, Laia Arpa
EN BIEL TÉ POR A LES SERPS
Una vegada en Biel i la Clara anaven passejant pel bosc. Van veure una serp
i com que en Biel tenia molta por a les serps va dir:
-Vigila no t´hi acostis que et pessigarà.
De sobte van marxar corrent i la serp els va seguir, i va pessigar en Biel.
En Biel li va fer
molt de mal. Li sortia sang. La seva amiga li va dir que no
es preocupés que no era res. La Clara el va acompanyar a l´hospital. Després
allà es va trobar a la mestressa de la serp. La senyora li va dir:
-Et demanem
disculpes pel que a passat. La meva serp s´ha escapat per això l´has vist tota
sola al carrer.
-No passa res, ja estic més bé.
-Si vols ara la pots acariciar perquè ara no fa res, està lligada.
En Biel la va acariciar.
Quan va entrar amb el doctor en Biel va explicar tot el que va passar. El
doctor li va dir que no era res i que es curaria molt ràpid perquè la serp no
era verinosa.
Abril Daniel, Sara Bramon, Víctor Casas, Jordi
Masdevall
LA CONI SUPERA LA POR
La Coni és una nena que té por a fallar i va a un equip de hockey per
superar-ho.
Un dia la mare de la Coni, la Sra. Manola, li va dir:
-T' he apuntat a hockey amb patins.
I la Coni va respondre:
-Val!
El primer dia de entrenament, la Coni va conèixer en Goku i ell va dir:
-Hola! Em dic Goku, Son Goku i tu com et dius?
I la Coni va respondre:
-Hola. Em dic Coni i sóc nova a l' equip.
-Encantat. Vinga, vine a entrenar, que tenim partit.
-Ah, val! Doncs ara vinc.
El dia del partit...
-Vinga, Coni! Avui és un dia important.-Va dir la mare de la Coni.
-Sí, Mare. -Va respondre la Coni.
-Jo t'animaré tota l' estona.
En el minut 15 la Coni té por de pifiar-la i al minut 30 la pifia.
-Piiiip, substitució. - Fa l'àrbitre que és en Toti.
La Coni surt del camp i en Goku i la Sra Manola la van a veure.
-Vinga Coni, no t' has de posar trista per haver fallat. Jo també fallo. És
normal acabes de començar a jugar a hockey. - Va dir en Goku.
-Sí, en Goku té raó. Ara surt al camp i no tinguis por. - Va dir la Sra
Manola.
La Coni va sortir al camp amb en Goku i van guanyar el partit.
Els amics de la Coni li van fer veure qui no s' ha de tenir por de fallar.
Marc Rodríguez, Genís Cullell, Marçal Coma, Mar Ting
Mumbrú, JúliaRoca .
LA POR D'EN PEPITO
En Pepito té por al bosc, per això un dia en Quico i en Pepito hi van a
jugar. Jugaven a amagar. En Quico es posa a contar: Un, dos, tres, quatre,
cinc... En Pepito va pensar "Ja no em queda temps". En aquell moment
veu un amagatall perfecte. I va i s'hi amaga. En Quico no el troba, com que ja
s'està fent fosc i no troba en Pepito ni tampoc torna, va corrents a avisar a
la policia. Mentrestant, en Pepito desesperadament intenta sortir i no pot.
S'ha quedat atrapat al mig de les bardisses on s'ha amagat. Té molta por,
moltíssima por. En Quico mentrestant també té molta por però esbufegant arriba
a la comissaria. Quan hi és, troba una policia molt amable que li diu:
- Bon dia que vol?
- El meu
amic s'ha perdut al bosc!- Diu en Quico tremolant de por.
La policia diu:
- Tranquil·litzi's, respiri a fons que ara portem una patrulla cap allà .
En Quico s'asseu en una cadira que hi ha a la comissaria m'entres espera el
cotxe. Els policies i en Quico arriben al bosc i busquen a en Pepito entre les
bardisses. Mentrestant en Pepito està mort de por. Els policies troben a un nen
entre les herbes i en Quico diu. És el meu amic Pepito. En Pepito va dir: Ja no
tinc por al bosc perquè he vist que no passa res i l'he vençuda. En Quico porta
en Pepito a casa dels seus pares i els expliquen la seva aventura.
Elisenda Serrano, Rita Planella, Irene Del Amo, Marçal
Masgrau, Joan Serra.
LA PRINCESA I ELS OCELLS
Fa molt de temps hi havia un princesa i una reina. Un
dia, la princesa li va demana a la seva mare si podia sortir a jugar amb els
ocells. Quan estava a fora els va cridar i de cop i volta algú amb una pipa en
va deixar mes però la princesa va veure que eren dolents. Els ocells li van
començar a estirar els cabells, trencar-li i robar-li la sabata. Aquell algú es
va
emportar a la princesa a una amb aquells animals. La princesa tenia molta
por. A dintre la presó amb els ocells hi havia un ocellet molt maco però
semblava que l'ocellet era bo. La princesa va pensar que si podia domar als
altres ocells la podrien salvar. I així ho van fer. L'ocellet petit va cridar a
tots els altres ocells ,els hi va dir que ajudessin a la princesa a sortir de
la presó. Quan van sortir de la presó van anar amb un guàrdia. Van portar a la
persona misteriosa a la presó. La princesa es va emportar als ocells amb ella.
La reina estava molt contenta de que la seva filla hagués la seva por als
ocells. La princesa va estar tota la seva vida envoltada d'ocells I fins que es
va morir no es va separar d'ells.
Roger Duran, Gemma Volart, Igor Teixidor, Pau Sala,
Gladys Kamanda
LA VALENTIA FA AMICS
Hi havia una
vegada, en una nit d'estiu, en Pep que dormia a la seva habitació. De cop, un
soroll el desperta i baixa a baix a veure qué havia passat. De sobte va veure
una ombra reflectida amb la llum de la farola del carrer. Com que a en Pep li
feien molta por les ombres, se'n va anar amb la seva gossa, l'Alba i li va
explicar el que havia vist. L'Alba li va
dir que no tingués por, que es podia
fer amic de l'ombra. El següent dia també va sentir el soroll, però va obrir la
porta i va veure un pobre assegut al costat de casa. El va deixar entrar i li
van donar menjar i beure i el va deixar dormir al paller. Es van fer amics i van
jugar molt tots dos junts quan els pares d'en Pep no hi eren. Quan el pobre ja
va marxar, cada vegada que en Pep es sentia sol, l'avisava i jugaven i s'ho
passaven molt bé.
Activitats de 3r
| |Els nens i nenes de 3r hem treballat les emocions: sorpresa, por, ira, vergonya, alegria i tristesa. Entre d'altres activitats, hem relacionat cada emoció amb un color i hem après a saber-les expressar.
També hem fet un emociòmetre format per les diferents emocions que hem treballat. Amb la nostra agulla personalitzada cada matí ens hem col·locat a l'emoció que sentim.
divendres, 11 de març del 2016
Els nens i les nenes de 2n
| |Som els nens i les nenes de segon. Hem estat estudiant les emocions com ara la tristesa, la vergonya, la ràbia, la por, la sorpresa i l'alegria. Aquí us presentem unes fotos nostres expressant una emoció. El fons l'hem pintat nosaltres.
Read more...
Activitats de 1r
| |Els nens i nenes de 1r de l'Escola Casa Nostra hem treballat les emocions: l'ALEGRIA, la RÀBIA, la POR, la SORPRESA, la TRISTESA i la VERGONYA.
Les activitats que hem fet han estat molt divertides. Hem llegit contes com EL MONSTRE DE COLORS, EL GAT PORUC I EN BU, SUPERHEROIS EN EMBOLICS... També hem fet tallers com els que podeu veure a les fotografies. Hem creat els nostres 'MONSTRES DE LES EMOCIONS'.
L'última activitat que hem fet ha estat veure què passa al nostre cos quan tenim por i hem buscat solucions per superar-la.
Fotografies de les emocions 1r
Read more...
Les activitats que hem fet han estat molt divertides. Hem llegit contes com EL MONSTRE DE COLORS, EL GAT PORUC I EN BU, SUPERHEROIS EN EMBOLICS... També hem fet tallers com els que podeu veure a les fotografies. Hem creat els nostres 'MONSTRES DE LES EMOCIONS'.
L'última activitat que hem fet ha estat veure què passa al nostre cos quan tenim por i hem buscat solucions per superar-la.
Fotografies de les emocions 1r
Contes per superar la por - 6è
| |Els alumnes de cicle superior hem redactat aquests contes que parlen de personatges que tenen por d'alguna cosa i la poden superar. En aquesta entrada teniu els de 6è. Esperem que us agradin!
La mare va anar al menjador i li va dir
a la Molly:
En Roger durant la
setmana va seguir tinguen malsons.
Fa molt de temps al
planeta 42 hi havia una raça d'extraterrestre que volien anar al
planeta Terra. Però n'hi havien un, d'extraterrestre, molt jove que
els humans hi feien cangueli. La seva mare insistia perquè hi anés,
però en Pelc no volia. El dia següent la mare del jove
extraterrestre li va tapar els ulls amb un mocador. Se'n van anar de
camí cap a la Terra. Quan estaven apunt d'aterrar la mare li va
treure el mocador. En Pelc casi agafa un atac de cor en veure aquell
planeta tan gros. De cop, van aterrar en un camp que estava al
costat d'una ciutat. En Pelc i la seva mare van anar caminant fins a
la ciutat. El primer que van veure va ser una noia molt bonica que se
la veia interessada amb el jove extraterrestre. La mare i en Pelc tot
darrere es va acostar a la jove noia. La noia els hi va preguntar si
eren del planeta 42. La mare va respondre que sí. La noia es va
quedar meravellada perquè era justament el tipus d'extraterrestre
que estava estudiant. Els va convidar a alguns dies a casa seva. En
Pelc mica en meca va anant agafant confiança a la noia. Al cap de
dos dies la noia i en Pelc eren molt amics i la seva mare volia
marxar. Però la mare també va pensar “en Pelc ha perdut la por
als humans!”
Hi havia una vegada un llibre que es
deia Eulàlia i era molt poruga. Tenia por dels llibres de por i dels
seus personatges: un fantasma, una bruixa... Una nit, es va despertar
i va veure un llibre despertar i va veure un llibre de por. L'Eulàlia
es va espantar molt quan va veure que els llibres en sortien monstres.
-Si.
O sinó em menjaré jo li deia el
fantasma.
-Què
et passa Nil? Per què crides tan fort?
Read more...
Aina Codina, Luca Carvajal, Victor Robinson, Albert Buiza, Emilly Congost
AAAH, ARANYES!
- Aaaah! Una aranya!-va cridar la
Molly quan va veure que a sobre el moble n'hi havia una.
La mare va córrer cap a ella .
- Tranquil·la Molly només és un
petit animal.
Ella es va calmar però tot i així
seguia espantada. La mare se'n va anar una altra vegada a la cuina.
- No pot ser que aquesta nena tingui
tant pànic en aquest petit animal. L'he d'ajudar a superar aquesta
por.-va dir la mare.
La mare va agafar el mòbil i va trucar
a una botiga d'aranyes.
- Aranyes a domicili, digui'm?
- Bon dia. Necessitaria algunes
aranyes.
- D'acord, demà a primera hora estic
aquí.
- Moltes gràcies.
L'endemà al matí va arribar el senyor
amb aranyes .La mare en va treure una i li va posar a sobre de la
televisió.
- Aaaah!!! Mama!!! Hi ha una aranya a
la tele!!!- va cridar la Molly.
La mare va anar al menjador i li va dir
a la Molly:
- Mira-la als ulls i veuràs que és
inofensiva.
La Molly es va acostar a l'aranya i se
la va mirar.
- Tens raó mare, però i si em
pessiga?
- Tranquil·la Molly, les aranyes no
piquen.
- Ah no?
- No. Les aranyes són totalment
inofensives.
La mare agafa l'aranya i se la posa a
la mà.
- Però què fas!- Va exclamar la
Molly.
- Com pots veure Molly, no em fa res.
Agafa-la.
La Molly, més tranquil·la, agafa
l'aranya.
- Moltes gràcies mare, m'has ajudat
a superar la meva fòbia!!
Ara la Molly, quan veu una aranya, no
perd la calma i ja no té por!
Jana Arpa, Aina Zhen Comas, Estefania Rusu, Marcel·lí Corominas, Detlef Juschkat
ELS
MALSOS D'EN ROGER
En una nit de tempesta,
en Roger es va despertar a mitja nit i es va quedar en el llit
tremolant. La Clàudia, la seva germana sentia tremolar el llit d'en
Roger. Es va aixecar i li va dir:
- Què et passa Roger?
- Es que tinc por perquè
he tingut un malson. – Va dir en veu tremolosa en Roger.
- No siguis babau Roger,
tranquil·litza't i posa't a dormir. - Va contestar la Clàudia.
En Roger va començar a
plorar perquè la seva germana no va entendre la seva por. L'endemà
al matí la Clàudia va explicar el que havia passat la nit anterior.
La mare els hi va dir que l'endemà en Roger aniria al psicòleg, i
solucionaria la seva por.
El psicòleg li va fer
unes quantes proves i li va dir que quedarien la setmana vinent per
veure si encara tenia malsons.
En Roger durant la
setmana va seguir tinguen malsons.
El psicòleg li va dir:
- Mira, durant la setmana
hi he estat pensant i ja tinc la solució. Té portat un atrapa
somnis. Però si veus que et va bé hi ha no tens més malsons me'l
tornaràs i te'n faràs un tu sol.
Al
cap d'uns dies quan en Roger va veure que ja no tenia malsons li va
tornar al psicòleg i se'n va fer un. I gràcies a l'atrapa somnis ja
no va tenir malsons mai més.
Àlex Callís, Paula Vila, Aina
Arteman, Ferran Àlvarez
EN
PELC TÉ POR DE LES PERSONES
Fa molt de temps al
planeta 42 hi havia una raça d'extraterrestre que volien anar al
planeta Terra. Però n'hi havien un, d'extraterrestre, molt jove que
els humans hi feien cangueli. La seva mare insistia perquè hi anés,
però en Pelc no volia. El dia següent la mare del jove
extraterrestre li va tapar els ulls amb un mocador. Se'n van anar de
camí cap a la Terra. Quan estaven apunt d'aterrar la mare li va
treure el mocador. En Pelc casi agafa un atac de cor en veure aquell
planeta tan gros. De cop, van aterrar en un camp que estava al
costat d'una ciutat. En Pelc i la seva mare van anar caminant fins a
la ciutat. El primer que van veure va ser una noia molt bonica que se
la veia interessada amb el jove extraterrestre. La mare i en Pelc tot
darrere es va acostar a la jove noia. La noia els hi va preguntar si
eren del planeta 42. La mare va respondre que sí. La noia es va
quedar meravellada perquè era justament el tipus d'extraterrestre
que estava estudiant. Els va convidar a alguns dies a casa seva. En
Pelc mica en meca va anant agafant confiança a la noia. Al cap de
dos dies la noia i en Pelc eren molt amics i la seva mare volia
marxar. Però la mare també va pensar “en Pelc ha perdut la por
als humans!”
Al final del dia van
marxar cap el planeta 42 i en Pelc estava ben refet. I a més a més
van quedar quedar que parlarien per les ones de radio.
Maria Cullell, Maria
Masdevall, Àlex Rodríguez, Martí Oliver
EN
PERE TÉ POR D'AFOGAR-SE
En Pere era un nen que
tenia 9 anys i li agradava molt portar un barret. L'estiu passat va
anar de càmping amb la seva família, però tenia un gran problema,
li feia por nedar. A la piscina del càmping, els altres nens se'n
reien d'ell, perquè no sabia nedar. Per això cada nit somiava que
s'ofegava i es despertava ben suat. Un dia estava cansat de que
l'insultessin i li va dir al socorrista del càmping que li ensenyés
a nedar.
- Molt bé-li va
contestar el socorrista.
Dit això,van anar a la
piscina i li va posar uns flotadors als braços.
-Per nedar-va
començar-,has d'estar segur de tu mateix. Recorda que no
t'enfonsaràs.
Quan estiguis segur de tu
mateix,traurem un flotador i seguidament els traurem tots dos.
I així dit,així fet. VA
aprendre a nedar en un tres i no res. D'aquesta manera va perdre la
seva por. L'endemà va tornar cap a la tenda i els hi va demanar als
seus pares anar al mar.
-Perfecte-però hi hem de
ser nosaltres.
Al arribar-hi es van
posar el banyador i van anar a nedar.
-Mama,és diferent nedar
al mar que a la piscina.-va fer espantat.
-Si,però intenta fer el
mateix que el que et va ensenyar el socorrista. Segur que te'n surts
perquè ets molt valent.
Al cap de dues hores,van
tornar a casa per explicar tots els esdeveniments que havia passat
durant aquests cinc dies. Segur que en Pere no tornarà a tenir
aquesta por. Tot el contrari, li agradarà molt nedar!
Emma Agustí, Noan Barbero, Júlia Fauró, Pau Hidalgo, Narcís Masó
LA
POR!!
Hi havia una vegada un llibre que es
deia Eulàlia i era molt poruga. Tenia por dels llibres de por i dels
seus personatges: un fantasma, una bruixa... Una nit, es va despertar
i va veure un llibre despertar i va veure un llibre de por. L'Eulàlia
es va espantar molt quan va veure que els llibres en sortien monstres.
-Aaaaa!!!-va cridar.
Tots els llibres es van despertar i
van dir:
-Què et passa?
-Tinc por dels llibres de por i els
seus monstres.
- Vine amb mi i jo intentaré ajudar-te - li va contestar el vell i savi diccionari. -El que a tu et passa és que tens por
dels llibres de por, oi que si?
-Si.
-Jo
crec que el que has de fer és enfrontar-te a la por. Aquesta nit,
desperta't i vés a veure el llibre de por.
-Ho intentaré però em fa una mica de
por- va dir l'Eulàlia espantada .
A la nit, l'Eulàlia es va despertar
i va veure els monstres que sortien. Els monstres la van perseguir i
li deien:
-Uuuuuu!!!! Et tancaré al meu
castell - li deia el fantasma.
-Faré servir els teus òrgans per fer
pocions - li deia la bruixa.
L'Eulàlia estava molt espantada i no
parava de xisclar:
-Avui menjaré Eulàlia cridava la
bruixa.
O sinó em menjaré jo li deia el
fantasma.
L'Eulàlia no parava de córrer fins
que va topar amb el diccionari:
-Au! - va dir l'Eulàlia.
Té això t'ajudarà a espantar els
monstres li va dir els diccionari mentre li donava un punt de
llibre.
L'Eulàlia el va provar de seguida i
............Sorpresa!!!
Els monstres van desaparèixer sense
deixar rastre!
D'aquesta
forma tant senzilla, l'Eulàlia cada vegada que veia un llibre de por
no s'espantava perquè tenia el seu punt de llibre màgic.
Martí
Félez, Laura Venal, Jana Grabuleda, Marc Andrade
NOMÉS
T'HO HAS DE CREURE !!!
Avui
m'he despertat neguitós, he baixat les escales corrent i he mirat
l'agenda.
-Dia
17 de març.- Excursió: anem al Cap Norfeu (Cap de Creus).
-No!-
He cridat ben fort.
Els
pares s'han despertat, i han baixat on era jo.
-Què
et passa Nil? Per què crides tan fort?
-
Res, mare, res. Vaig respondre amb veu tremolosa.
Ja
són 2 quarts de nou, i l'autobús ens espera. El camí s'ha fet molt
llarg. Però al final hem arribat. Un cop esmorzat ens hem dirigit
cap a la cinglera.
-
Ja hi som!- va dir la professora. Tots s'han acostat al penya-segat,
menys jo, que m'he quedat endarrere. L'Edgar m'ha vist i s'ha
acostat a mi. I m'ha dit:
-Les
pors són imaginacions nostres, si ho intentes i confies en mi veuràs
com ho superem junts.
He
tancat els ulls i he respirat a fons. Aquell dia vaig entendre que no
pots tenir por a una cosa si no ho has provat mai, i que amb l'ajuda
dels companys ho pots enfrontar-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
